domingo, 24 de marzo de 2013

Judaïsme medieval català



 Durant el segle XIV, a la zona de Barcelona, es va crear una sèrie de llibres il.luminats sorprenent i de gran vellesa: ens referim al cicle de Haggadot de Pesaj jueves. La haggadah és el llibre emprat la nit del 14 de Nissan, per a celebrar el sopar pasqual, el seder de Pesaj. I sembla ser que en els Calls catalans mes famílies consideraven essencial tenir-ne un exemplar. Es confeccionaven per encàrrec, raó per la qual tots tenien fragments comuns, referents al ritual pasqual, i continguts variables. Avui en dia es conserven vuit manuscrits d'aquest cicle. Tenint en compte les físic ciutadà sofertes pel poble jueu durant segles suposen que en deurien haver molts més. Pensem només en a famosa Haggadah de Sarajevo, que va sobreviure als avalots del 1391, l'expulsió de 1492, la inquisició romana el 1606, dues guerres mundials. La persecució nazi i la guerra dels Balcans... Quans manuscrits deurien perdre's en el temps i els infortunis...
I tot plegat ens duu a pensar en moltes coses: primerament, que la majoria de jueus sabien llegir, mentre la majoria de cristians eren analfabets. Que valoraven els llibres i la seves tradicions, essent capaços de gasar fortunes encarregant llibres fets a mà amb miniatures d'una gran qualitat, i en alguns cas treballades amb pà d'or. I finalment la capacitat econòmica d'algunes famílies, que invertien tants diners en tenir una haggadah.
I gràcies a aquesta excepcional documentació, avui en dia podem conèixer una mica més el que significava ser jueu en un Call català. Els nombrosos documents que es conserven ens parlen de la seva història, dels costums, dels llocs on s'ubicaven els diferents espais, fins i tot de petits detals de la vida quotidiana. Les Haggadot ens parlen de la memòria, de com entenien la seva tradició, de la seva cultura visual, molt propera a la cristiana, de la seva concepció del món, de la seva identitat.
Tot sovint es parla de judaïsme català i s'especula sobre quins eren els seus sentiments, la seva identitat com a poble. Avui, redescobrint una Haggadah molt poc coneguda, la Sister Haggadah, sabem que alguns se sentien no només jueus sinó ambé catalans. I que en les miniatures que representaven la fugida dels israelites d'Egipte, els representaven tots orgullosos caminant amb una gran senyera, que també exhibien en creuar el mar roig.
Avui, més que mai, sabem que el judaisme medieval català és també un patrimoni molt nostre que hem tingut amagat durant segles de por i d'intoleràncies. Us deixo dues imatges inèdites i crec que emocionants, d'un poble a la cerca de la seva llibertat. Les ressonàncies actuals són òbvies.
Hag sameaj! Feliç pasqua!